divendres, 22 de novembre del 2013

El Decret de Plantilles en preguntes i respostes


EL DECRET DE PLANTILLES DEL DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT EN PREGUNTES I RESPOSTES


Benvolguts pares i mares, el Departament d’Ensenyament està traient una sèrie de decrets que canviaran totalment l’escola pública catalana. Ja n’ha tret dos (el Decret d’autonomia de centres i el Decret de direccions) i ara projecta treure’n dos més, el Decret de plantilles i el Decret d’avaluació de la funció docent. Som molts els professores i professores que creiem que tots aquests canvis suposaran la introducció d’un nou model d’escola que donarà lloc a distorsions educatives que implicaran una pèrdua real de la qualitat educativa i on els valors de la democràcia i la transparència es perdran. Per avisar sobre aquest canvi programat pel Departament hem elaborat aquest document on pretenem explicar de manera clara i entenedora el que està passant. Us preguem que, tot i que és una mica llarg, el llegiu amb atenció i amb la idea certa que al professorat, per damunt de tot, el que ens preocupa és l’educació dels nostres alumnes, és a dir, dels vostres fills i filles.


Què és el Decret de plantilles?

És un decret que projecta treure el Departament d’Ensenyament que modificarà bastament el funcionament d’escoles i instituts públics fent que els directors es converteixin en els empresaris-gestors dels centres públics.

Segons l'Estatut Bàsic de la Funció Pública, els llocs de treball públics docents s’han d’assignar sota els principis d'igualtat, mèrit, capacitat i publicitat. Fins ara les places docents en centres públics han sigut cobertes en un concurs públic, mitjançant un barem objectiu de mèrits que assegurava la igualtat entre tots els participants i que els llocs de treball fossin ocupats per les persones més preparades.

Amb el Decret de plantilles, el Departament pretén que a partir d’ara sigui el director o directora de cada centre qui, sota els seus propis criteris, esculli  majoritàriament la plantilla de professors i professores dels centres públics, bé directament o bé establint perfils docents.

Convé tenir present que el Decret de plantilles és un decret propi del Departament d’Ensenyament, i no te res a veure amb la llei Wert, i per tant la Generalitat no té cap obligació de treure un decret d’aquesta mena.


Quin poder tindrà el director d’un centre?

El Departament d’Ensenyament ha atorgat un poder als directors que no té parangó en cap altra comunitat. Un director pot instruir directament un expedient a un professor per faltes lleus que pot implicar una sanció de fins a quinze dies de suspensió de treball i sou. Per tant, es pot assegurar que ara mateix el poder dels directors com a caps de personal és ja molt més gran que el que es pot trobar fins i tot en les empreses privades i, per tant, no hi ha cap necessitat d’una nova norma per assegurar el control del treball del professorat.

Amb el Decret de plantilles, i el posterior Decret d’avaluació que el seguirà, el director o directora no només podrà escollir la majoria de la plantilla, sinó que podrà avaluar negativament un professor o professora, amb el consegüent descompte de sou i inclús la pèrdua del lloc de treball en el centre on està destinat, o la pèrdua definitiva segons els casos.

Ni en els moments més foscos de la dictadura franquista els directors de centres públics van arribar a tenir tant poder com el que la Generalitat de Catalunya està posant en les mans dels directors i directores.

Millorarà la qualitat educativa amb aquest Decret?

Segons el Departament d’Ensenyament, el Decret de plantilles permetrà que els directors puguin portar a terme el seu projecte educatiu de centre, perquè podran escollir els professors més adients per portar-lo a terme, i això suposarà una millora de la qualitat educativa.

Però el Departament sembla oblidar que les escoles i instituts ja tenen un projecte educatiu essencial que és el de formar els seus alumnes segons els plans d’estudis legalment establerts.

El Decret suposarà que cada director pugui establir variacions sobre el pla d’estudis del seu centre, i aleshores, què passarà si un dia un alumne ha de traslladar-se a un altre centre? I com s’assegurarà que tothom, estudiï en el centre que estudiï, tingui una formació equivalent?

Per un altre costat, aquest Decret donarà als directors un paper central en el desenvolupament d’un centre escolar, però ¿estan preparats els directors per assumir amb possibilitats d’èxit aquesta responsabilitat? Hi ha algú que pugui assegurar que una orientació tan personal dels centres educatius no donarà com a resultat diferències notables entre uns centres i altres? No donaran lloc aquestes diferències que hi hagi centres de diferents categories?

En definitiva, el que passarà és que amb aquest decret es trencarà l’homogeneïtat educativa dels centres públics, hi haurà centres de diferents categories, i tot dependrà de la sort de viure en un o un altre lloc perquè un alumne rebi una educació millor o pitjor.

 
Com afectarà realment el Decret de plantilles en la vida escolar dels centres?

El Decret de plantilles serà el punt i final de la cultura democràtica i participativa en els centres escolars públics. A partir d’ara es treballarà igual que a les escoles de titularitat privada, és a dir, sobretot per complaure el director. El professorat, perduda tot tipus d’independència pedagògica i collat per un director que el pot expedientar, rebaixar el sou, donar-li feina o fer-li perdre el lloc de treball, ja no tindrà, com ara, per primer objectiu aconseguir el millor per els seus alumnes, sinó que l’objectiu bàsic de cada professor serà que el director estigui content amb ell. En aquestes condicions, serà inevitable que l’amiguisme entri a formar part de la vida quotidiana dels centres escolars. ¿O és que el Departament es creu que perquè ho decretin així, els directors i directores deixaran de ser persones com tothom i deixaran de ser sensibles a qui està sempre d’acord amb ells i qui no, qui coneixen i qui no, etc.? I així passarem a una situació en què llocs de treball públics pagats amb diners públics seran atorgats no mitjançant un sistema transparent que ofereixi les mateixes oportunitats a tothom i esculli els més preparats, sinó mitjançant els criteris particulars d’una persona.

I quan des de Direcció s’impulsin plans o activitats de dubtosa eficàcia pedagògica, però segurament vistosos de cara a la galeria, els professors acotaran el cap i diran a tot amén. I les estadístiques oficials del Departament s’ompliran d’aprovats i d’objectius aconseguits, tot i que no serveixin per a millorar realment el nivell de l’escola pública, com demostren una i altra vegada avaluacions externes i independents com la prova PISA.

Per desgràcia, estem convençuts que amb aquests decrets tan agressius, al final, la consellera Irene Rigau tindrà el dubtós honor d’acabar amb el patrimoni més essencial, tot i que intangible, de l’escola catalana: la implicació i motivació del professorat, que és el que realment va impulsar, en el seu moment, les escoles i instituts de Catalunya cap a un nivell d’excel·lència, que polítics com l’anterior conseller, el senyor Ernest Maragall, i l’actual consellera s’estan encarregant de desmantellar no se sap ben bé amb quins objectius.
 
Octubre 2013

Assemblea de professores i professors de l’Institut Els Tres Turons d’Arenys de Mar

 

 

 

dijous, 6 de juny del 2013

REPRESENTANTS DE L'ASSEMBLEA A LA MANIFESTACIÓ DEL 9 DE MAIG




MANIFEST EN CONTRA DEL DECRET DE PLANTILLES



L'assemblea de professors de l'Institut Els Tres Turons anima als claustres a manifestar-se contra el Decret de plantilles

Benvolguts/des company/es:
 
Davant la manca de negociació real per part del Departament d’Ensenyament del Decret de plantilles i provisió de llocs docents, l'Assemblea de professors de Els Tres Turons s'afegeix a la iniciativa del sindicat
ASPEPC·SPS i vol animar-vos a discutir en els claustres la possibilitat de manifestar el vostre rebuig, com a centre, a la redacció actual del Decret i demanar-ne la seva retirada tot subscrivint el Manifest que seguidament us presentem. Si així ho decidiu, si us plau, us agrairíem que ho comuniqueu a l’adreça de correu retirada.decret@secundaria.info per tal de poder fer un seguiment acurat i coordinat. 




Manifest contra l'arbitrarietat.

Per la transparència en l'assignació de llocs de treball públics docents.



El funcionari públic accedeix a un lloc de treball de l'Administració a través de concurs-oposició amb regles clares i objectives. Entenem que aquest és un èxit històric de la societat a l'hora de procurar que aquestes responsabilitats i sous s'assignin exclusivament tenint en compte la valoració de la capacitat i mèrits del candidat. Els mateixos òrgans de selecció es constitueixen amb la intenció d'assegurar la imparcialitat. Aquesta selecció elimina la possibilitat que la tria es faci per criteris arbitraris, afinitats personals, relacions familiars o sintonia política.

El concurs de trasllats on es valoren mèrits per a l'assignació de places de funcionaris docents manté aquest esperit d'objectivitat i transparència.

L'existència d'una borsa de treball per a interins i substituts, gestionada com una llista ordenada amb criteris de mèrits i capacitats, també.

El fet que es pugui qüestionar quins mèrits cal prioritzar no té res a veure amb que l'Administració decideixi prescindir de qualsevol objectivitat i transparència, i deixi a discreció de les direccions dels centres la tria arbitrària de perfils professionals i la selecció de personal.



El decret de plantilles que pretén aprovar el govern de la Generalitat desmunta pràcticament del tot la transparència que en bona mesura hi ha hagut al sistema:



·         Passen a ser les direccions les que poden redefinir les places docents del centre segons un perfil específic. Són elles mateixes les que poden decidir els requisits del perfil específic. I són també elles les que tenen el pes determinant a l'hora d'escollir la persona que accedirà a aquella plaça. Segons el Projecte de Decret aquestes places específiques poden suposar fins al 50% de la plantilla.

·         Fins i tot per a les places de provisió ordinària les direccions poden demanar-hi requisits addicionals de titulació o formació acreditada.

·         El més senzill és que, a la pràctica, s'hagi triat abans la persona que els requisits de la plaça docent ordinària o específica.

·         Els interins que cobreixin vacants de plantilla es decidiran a proposta discrecional de les direccions. La borsa d'interins -llista ordenada a partir de mèrits- queda en segon terme.

·         El cas dels interins substituts és especialment flagrant, ja que la direcció escull a dit d'entre un mínim de tres candidats, sense que sigui necessari cap altre tràmit.


I amb tot aquest marge d'arbitrarietat les direccions no han de respondre de res davant del Claustre o del Consell Escolar.

A efectes pràctics, s'està utilitzant l'Autonomia de Centres que l'Administració impulsa com a argument per emparar l'arbitrarietat en l'adjudicació de llocs de treball i destinacions. Ens preguntem com és que el perfil singular de funcionari, que l'Administració pretén per als centres docents, no és necessari també per al personal sanitari dels Centres d'Atenció Primària i Hospitals, per als agents de policia de les Comissaries i fins i tot per al personal de Justícia dels Tribunals.

S'intenta vendre a la societat que molts docents són uns aprofitats per la seva condició de funcionaris i treballadors públics, que no compleixen com caldria la seva tasca professional. Això és fals i malintencionat. Hi ha instruments per tractar els casos en què aquest incompliment es produeixi i els responsables d'emprar-los haurien de complir la seva tasca.

Amb aquesta mena d'arguments vagues, i enmig d'un procés de degradació dels recursos per atendre les necessitats dels centres, es volen carregar l'objectivitat i la transparència dels nomenaments i assignacions de places per a tot el professorat. Aquesta arbitrarietat per aconseguir o renovar un lloc de treball serà una arma determinant per eradicar qualsevol veu crítica a la docència pública; és probable que aquest sigui un dels primers objectius que s'està cercant assolir.

Ens manifestem, doncs, contraris que l'arbitrarietat passi a ser la regla per aconseguir un lloc de treball o una plaça docent, tal com preveu el Projecte del Decret de Plantilles. I ens manifestem favorables al fet que els llocs de treball docents als centres públics d'Ensenyament s'aconsegueixin, exclusivament, per criteris de capacitat i mèrit, valorables de manera objectiva i transparent. Manifestem la nostra profunda preocupació pel model arbitrari de gestió dels recursos públics dedicats a l'Ensenyament que s'està impulsant per a Catalunya, especialment quan bona part del país està apostant per més autogovern. El model ens fa pensar en períodes predemocràtics.

Per tant, demanem a l'Administració la retirada íntegra del Projecte de Decret de Plantilles Docents.

El claustre de l’Institut..."





dijous, 25 d’abril del 2013

PER QUÈ ENS TANQUEM?


La tancada ha anat força bé. A més de bastants professors han vingut mares i algún pare de l’AMPA. Aquest és el manifest que hem redactat.



PER QUÈ ENS TANQUEM?
 

Retallades econòmiques

 
-Perquè el pressupost dels instituts s’ha reduït d’un 40% de mitjana.

-Perquè les taxes universitàries no paren de pujar.

-Perquè el preu de les taxes d’FP s’ha disparat.

-Perquè les beques són insuficients de totes totes.

-Perquè s’han reduït dràsticament els programes de formació dels professors.

-Perquè es tanquen aules i línies educatives que fan falta.

-Perquè l’increment de ràtios ha massificat les aules.

-Perquè les baixes dels professors no es cobreixen des del primer dia.

 

Retallades laborals

 -Perquè un ERO encobert ha deixat al carrer més de tres mil professors.

-Perquè interins i substituts han de fer el mateix treball que abans, o més, per menys sou.

-Perquè quan caiem malalts ens descompten fins al 50% del sou.

-Perquè en tres anys hem perdut més d’un 20% de poder adquisitiu.

-Perquè treballem més hores i no podem atendre bé els alumnes.

-Perquè és el segon any que ens quedem sense paga extra (cosa que només passa a Catalunya).

 

Retallades polítiques

-Perquè la LOMCE del ministre Wert ataca la llengua catalana i la convivència entre els catalans.

-Perquè el projecte de decret de la consellera Irene Rigau instaura la “directocràcia” i posa fi a la democràcia dins els instituts.

-Perquè tots aquests diners només serveixen per tapar els forats dels bancs.

-Perquè els polítics semblen incapaços de treure’ns del forat on ens han deixat caure.

 

Assemblea de professors i PAS de l’institut Els Tres Turons, amb el suport de l’AMPA.

Arenys de Mar, tarda del 25 d’abril de 2013

dimecres, 24 d’abril del 2013

AQUEST DIJOUS TANCADA


RECORDATORI

Recordeu que aquest dijous 25, pares, mares, professorat i PAS, farem una tancada a l'Institut de 17 a 19 hores, en defensa de l'educació pública. US ESPEREM.

dimarts, 23 d’abril del 2013

SANT JORDI CONTRA EL DRAC DE LES RETALLADES

El professorat i PAS de l’Institut hem volgut donar a aquesta jornada tan assenyalada un caire reivindicatiu. Per això hem vingut amb samarretes grogues i hem llegit aquest manifest.



REIVINDICACIÓ DEL DIA DE SANT JORDI


Avui celebrem Sant Jordi, al bell mig d’una profusió de roses i llibres i en un ambient joiosament festiu. És un dia especial per més d’un motiu, i més aquí, a Catalunya, on Sant Jordi és el patró; però per a nosaltres, professors, ho és encara més perquè és una celebració de la cultura.
Tant de bo que poguéssim gaudir d’aquest dia sense cap altra preocupació que pensar en quin llibre volem o quines roses regalarem, però la difícil situació econòmica i política que pateix el país no ens permet ser oblidadissos. Les radicals mesures que executen els nostres governants no només afecten els nostres llocs de treball o la nostra butxaca, sinó també s’abraonen sobre la cultura.
Avui és un dia de celebració, però inevitablement també ho ha de ser de reivindicació, de protesta. La llegenda diu que un valent cavaller, Sant Jordi, va matar un drac per alliberar una princesa. Un altre drac ens amenaça avui; a nosaltres, companys, ens pertoca escollir: o esperar pacients i porucs com la princesa, o lluitar decidits com el cavaller.  

 Assemblea de professorat i PAS de l’Institut Els Tres Turons
Sant Jordi 2013