EL DECRET DE PLANTILLES DEL DEPARTAMENT
D’ENSENYAMENT EN PREGUNTES I RESPOSTES
Benvolguts
pares i mares, el Departament d’Ensenyament està traient una sèrie de decrets
que canviaran totalment l’escola pública catalana. Ja n’ha tret dos (el Decret d’autonomia
de centres i el Decret de direccions) i ara projecta treure’n dos més, el
Decret de plantilles i el Decret d’avaluació de la funció docent. Som molts els
professores i professores que creiem que tots aquests canvis suposaran la
introducció d’un nou model d’escola que donarà lloc a distorsions educatives
que implicaran una pèrdua real de la qualitat educativa i on els valors de la
democràcia i la transparència es perdran. Per avisar sobre aquest canvi
programat pel Departament hem elaborat aquest document on pretenem explicar de
manera clara i entenedora el que està passant. Us preguem que, tot i que és una
mica llarg, el llegiu amb atenció i amb la idea certa que al professorat, per damunt de
tot, el que ens preocupa és l’educació dels nostres alumnes, és a dir, dels
vostres fills i filles.
Què és el Decret de plantilles?
És un decret
que projecta treure el Departament d’Ensenyament que modificarà bastament el
funcionament d’escoles i instituts públics fent que els directors es converteixin en els empresaris-gestors
dels centres públics.
Segons l'Estatut
Bàsic de la Funció Pública, els llocs de treball públics docents s’han d’assignar
sota els principis d'igualtat, mèrit, capacitat i publicitat. Fins ara les
places docents en centres públics han sigut cobertes en un concurs públic,
mitjançant un barem objectiu de mèrits que assegurava la igualtat entre tots
els participants i que els llocs de treball fossin ocupats per les persones més
preparades.
Amb el Decret
de plantilles, el Departament pretén que a partir d’ara sigui el director o
directora de cada centre qui, sota els seus propis criteris, esculli majoritàriament la plantilla de professors i
professores dels centres públics, bé directament o bé establint perfils
docents.
Convé tenir
present que el Decret de plantilles és un decret propi del Departament
d’Ensenyament, i no te res a veure amb la llei Wert, i per tant la Generalitat
no té cap obligació de treure un decret d’aquesta mena.
Quin poder tindrà el director d’un centre?
El Departament
d’Ensenyament ha atorgat un poder als directors que no té parangó en cap altra
comunitat. Un director pot instruir directament un expedient a un professor per
faltes lleus que pot implicar una sanció de fins a quinze dies de suspensió de
treball i sou. Per tant, es pot assegurar que ara mateix el poder dels directors com a caps de personal
és ja molt més gran que el que es pot trobar fins i tot en les empreses
privades i, per tant, no hi ha cap necessitat d’una nova norma per
assegurar el control del treball del professorat.
Amb el Decret
de plantilles, i el posterior Decret d’avaluació que el seguirà, el director o
directora no només podrà escollir la majoria de la plantilla, sinó que podrà
avaluar negativament un professor o professora, amb el consegüent descompte de
sou i inclús la pèrdua del lloc de treball en el centre on està destinat, o la pèrdua
definitiva segons els casos.
Ni en els
moments més foscos de la dictadura franquista els directors de centres públics
van arribar a tenir tant poder com el que la Generalitat de Catalunya està posant
en les mans dels directors i directores.
Millorarà la qualitat educativa amb aquest Decret?
Segons el
Departament d’Ensenyament, el Decret de plantilles permetrà que els directors
puguin portar a terme el seu projecte educatiu de centre, perquè podran
escollir els professors més adients per portar-lo a terme, i això suposarà una
millora de la qualitat educativa.
Però el
Departament sembla oblidar que les escoles i instituts ja tenen un projecte
educatiu essencial que és el de formar els seus alumnes segons els plans
d’estudis legalment establerts.
El Decret
suposarà que cada director pugui establir variacions sobre el pla d’estudis del
seu centre, i aleshores, què passarà si un dia un alumne ha de traslladar-se a
un altre centre? I com
s’assegurarà que tothom, estudiï en el centre que estudiï, tingui una formació
equivalent?
Per un altre
costat, aquest Decret donarà als directors un paper central en el desenvolupament
d’un centre escolar, però ¿estan preparats els directors per assumir amb
possibilitats d’èxit aquesta responsabilitat? Hi ha algú que pugui assegurar
que una orientació tan personal dels centres educatius no donarà com a resultat
diferències notables entre uns centres i altres? No donaran lloc aquestes diferències
que hi hagi centres de diferents categories?
En definitiva,
el que passarà és que amb aquest decret es trencarà l’homogeneïtat educativa
dels centres públics, hi haurà centres de diferents categories, i tot dependrà de la sort de viure
en un o un altre lloc perquè un alumne rebi una educació millor o pitjor.
Com afectarà realment el Decret de plantilles en
la vida escolar dels centres?
El Decret de plantilles
serà el punt i final de la cultura democràtica i participativa en els centres
escolars públics. A
partir d’ara es treballarà igual que a les escoles de titularitat privada, és a
dir, sobretot per complaure el director. El professorat, perduda tot
tipus d’independència pedagògica i collat per un director que el pot
expedientar, rebaixar el sou, donar-li feina o fer-li perdre el lloc de
treball, ja no tindrà, com ara, per primer objectiu aconseguir el millor per
els seus alumnes, sinó que l’objectiu bàsic de cada professor serà que el
director estigui content amb ell. En aquestes condicions, serà inevitable que l’amiguisme
entri a formar part de la vida quotidiana dels centres escolars. ¿O
és que el Departament es creu que perquè ho decretin així, els directors i
directores deixaran de ser persones com tothom i deixaran de ser sensibles a
qui està sempre d’acord amb ells i qui no, qui coneixen i qui no, etc.? I així
passarem a una situació en què llocs de treball públics pagats amb diners
públics seran atorgats no mitjançant un sistema transparent que ofereixi les
mateixes oportunitats a tothom i esculli els més preparats, sinó mitjançant els
criteris particulars d’una persona.
I quan des de
Direcció s’impulsin plans o activitats de dubtosa eficàcia pedagògica, però
segurament vistosos de cara a la galeria, els professors acotaran el cap i
diran a tot amén. I les estadístiques oficials del Departament s’ompliran
d’aprovats i d’objectius aconseguits, tot i que no serveixin per a millorar
realment el nivell de l’escola pública, com demostren una i altra vegada
avaluacions externes i independents com la prova PISA.
Per desgràcia,
estem convençuts que amb aquests decrets tan agressius, al final, la consellera Irene
Rigau tindrà el dubtós honor d’acabar amb el patrimoni més essencial, tot i que
intangible, de l’escola catalana: la implicació i motivació del professorat,
que és el que realment va impulsar, en el seu moment, les escoles i instituts
de Catalunya cap a un nivell d’excel·lència, que polítics com l’anterior conseller,
el senyor Ernest Maragall, i l’actual consellera s’estan encarregant de desmantellar
no se sap ben bé amb quins objectius.
Octubre 2013
Assemblea de professores i professors de
l’Institut Els Tres Turons d’Arenys de Mar